GR-1 El Pont de Montanyana - Sant Martí d'Empúries
Etapa 7 Pallerols - Oliana
19-03-25
Martí, Xavier, Marc, Joan, José María, Jordi i Octavi
14,27 km
Com que el GR-1 passa justament per davant de l'Hostal La Masia, optem per deixar una bona part del nostre equipatge a un racó de l'hostal i recollir-lo de passada.
Així que a 2/4 de 9 ja tenim el taxi que ens està esperant davant de la porta i a les 9 ja estem altra vegada a Pallerols.
Ha començat a ploure molt lleugerament però encara no ens posem les capelines i comencem la marxa. Justament després de sortir ja veiem el Mas Empordanès que ens hauria d'haver aixoplugat en un principi però que finalment no va ser possible.
Al cap de poc ja comença a ploure més i ens aturem per vestir-nos amb els diversos protectors per prevenir-nos de la pluja. És llavors que ens trobem amb la sorpresa de veure com el Martí i el Joan vistos des del darrere, semblen talment dos germans bessons, amb tota la seva indumentària del mateix color.
En arribar a Peramola, ens aturem a la font del Carner i ens fem una foto col·lectiva, i més endavant passem per l'hostal i recollim la resta del material.
En un principi havíem de dinar a Oliana i agafar l'autobús fins a Artesa de Segre on tenim els cotxes, però algú té la brillant idea d'estalviar-nos d'esperar l'autobús i anar directament a dinar a Artesa de Segre. Així que un cop fetes les trucades oportunes canviem els plans.
En el camí cap a Oliana passem per Tragó i més endavant per la passarel·la sobre el riu Segre que amb prou feines pot passar un vehicle si algú està passant a peu.
Ara hi ha una bona esplanada que envolta Oliana i entrem al poble per la fàbrica Taurus on ens espera el taxi que ens portarà a Artesa.
El nostre vell conegut restaurant Jorper's ens serveix per acomiadar la bona caminada i emplaçar-nos a tornar-hi en unes properes dates.
Vídeo de les etapes d'Hostal Roig a Oliana fet pel Marc.
Fotos: https://photos.app.goo.gl/XmpRq6yBcC4mzKPg7
https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/gr-1-pallerols-oliana-205407742
Etapa - 6 Coll de Comiols - Pallerols
18/03/25
Xavier, Jordi, Martí, Joan, José María, Marc i Octavi.
21,51 km.
La Senyora Ramona de l'Hostal ja ens té preparat l'esmorzar a les vuit en punt i ens el cruspim amb bona gana (allò que difícilment perdem). Ella mateixa ens ha preparat uns entrepans i a les nou el taxi ja ens està esperant a la porta de l'Hostal.
Habitualment els taxistes que hem de menester per aquesta zona, no sé si passa a tot arreu, ens posen al cas dels paisatges d'aquest entorn i de les curiositats que creuen que ens poden interessar. Sempre és una conversa agradable i ens ajuda en el coneixement de la comarca.
Ja tornem a ser al Coll de Comiols disposats a fer els quilòmetres que tenim previstos en el dia d'avui.
Després de passar alguns metres per la carretera, podem constatar que els track que ens diu el Wikiloc ens és del tot impossible de seguir, per la qual cosa optem per continuar per la carretera fins el poble de Benavent.
Just passat Benavent tornem a empalmar amb el track del Wikiloc i descobrim les primeres i escadusseres marques blanques i vermelles del GR. A poc a poc anem resseguint el rocam fins el Grau de Moles on tenim una meravellosa vista del Pirineu nevat.
Llavors ve una baixada continuada per arribar fins a la Masia Massanes on uns anys abans el Joan havia fet estada. Ara han tancat el negoci però ens venen unes quantes cerveses i una senyora d'aquella casa ens informa de la història de la casa, i de com han canviat els “modus vivendi”arran del conreu de la tòfona. Fins hi tot vam estar a punt de comprar-ne una cadascú per portar-la a casa, però l'operació comercial no es va poder arribar a efectuar. No tenim clar els motius pels quals aquelles tòfones no ens les van poder vendre.
També, arran de la conversa amb els de la Masia Massanes, vam poder esbrinar i deduir els canvis soferts pel traçat del GR-1 en el seu pas per aquesta vall. Tot ens porta a dir que el conreu de la tòfona ha condicionat el camí.
A la part més baixa de la caminada, travessem el riu Rialb i el seguim pel marge de l'esquerra. Es nota la gran quantitat d'aigua que porta per les pluges dels darrers dies i podem constatar el seu color blanc que l'hi dona el nom de Rialb.
Ara ens toca pujar de valent el darrer tram i tenim una dificultat sobrevinguda que és la pluja que ha fet la seva aparició.
En arribar a Pallerols ens dona la benvinguda un gos que s'hostatja amb el seu amo d'Alboraia a l'antiga escola. Pallerols és un llogarret amb l'escola condicionada com casa dormitori i un complex parroquial de dimensions considerables.
El taxi ens està esperant i ens porta fins Peramola on teníem reservades les habitacions a l'Hostal La Masia.
En arribar a l'hostal, no trobem a ningú que ens rebi i després de molt insistir amb trucades de telèfon ens obren i podem constatar que malgrat les trucades de reserva de dues setmanes anteriors, no tenien res previst. Sort que l'hostal té moltes habitacions i al cap de poca estona ja estem tots sota la dutxa calenta.
El senyor que porta l'Hostal ens assessora de la història de Pallerols amb el fets ocorreguts durant la guerra del 36, on entren en acció Mossèn Joan Porta, José María Escrivà de Balaguer (el de l'Opus Dei) i La Rosa de Pallerols de Rialb. Tota una història rocambolesca de la rosa de fusta estofada i la fugida cap Andorra del mateix Escribà de Balaguer.
A l'hora de sopar i després de les postres en Joan ens delecta amb la cançó “La Montanara” que es canta als Alps, la qual em dedica.
Aquesta cantada serveix per recordar episodis d'altres excursions i arrencar sonores rialles per les innombrables anècdotes passades per la colla.
Fotos: https://photos.app.goo.gl/TZY2WCRaavWLeqQF7
https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/gr-1-coll-de-comiols-pallerols-205331316
Etapa 5 Hostal Roig - Coll de Comiols
17/03/25
Xavier, Joan. Martí, José María, Marc, Jordi i Octavi.
12,10 km.
A les 8 de matí ens trobem puntualment al Palau Reial a la Diagonal de Barcelona i a 3/4 de deu ja estem a l'aparcament del restaurant Jorper's d'Artesa de Segre. Un taxista que no era el previst ens porta fins a l'Hostal Roig, i ja veiem que aquella nit ha estat nevant a dojo. Fa sol però ens abriguem de valent. Tots els arbrers amb les branques plenes de neu fan que el paisatge esdevingui d'una bellesa extrema. Com que el sol començava a escalfar, la neu s'anava desprenent de les branques i durant una bona estona el soroll de la neu caient al terra ens acompanyarà un bon tros.
Al cap d'una estona passem per l'Ermita de la Mare de Déu del Bon Repòs. A més de l'ermita hi ha tot un seguit de cases de pagès i un complex de residència per vacances (suposem).
La veu popular ens parla d'un príncep francès que rondava per aquests boscos amb la seva partida de cacera. Arribats a aquest lloc, cadascú va tirar cap a un cantó diferent, i el príncep es quedà sol, perdut i desorientat, i s'adormí d'esgotament. Quan es despertà, l'endemà al matí estava com nou. I s'adonà que havia fet servir de coixí, sense adonar-se'n, una imatge de la Mare de Déu. Maria havia vetllat pel seu son, i per això estava tan descansat. En senyal d'agraïment, feu aixecar la capella, dedicada a la Mare de Déu, i l'anomenà, com pertocava, Bon repòs.
Més endavant, travessem la carretera i enfilem els darrers metres fins el Coll de Comiols, no sense haver passat abans unes quantes antenes de telefonia. Fa un sol radiant i tenim una vista excel·lent de la Conca Dellà.
Com que hem arribat abans d'hora, fem un truc al taxista (Jordi Gras) i ens ve a buscar per portar-nos fins a l'Hostal Ramona de Conques.
La senyora Ramona, molt amablement ens ofereix unes cerveses i ens ensenya les habitacions.
Durant la tarda, alguns van a fer un tom pel poble, visitant el que queda del castell i alguns dels carrers més importants.
A les vuit del vespre ja estem entaulats al bar del poble, que l'han obert especialment per a nosaltres i sopem un bon brou i carn a la brasa.
Com que a l'endemà tenim una caminada llarga, ens anem a dormir aviat.
Fotos: https://photos.app.goo.gl/MnnJ9cEuMLuu3MVw6
https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/gr-1-hostal-roig-coll-de-comiols-205221282
Etapa 4 Àger - Passarel·la del Noguera Pallaresa
27/11/2024
Víctor, Xavier, José Mari, Joan, Marc, Martí i Octavi.
14,47 km. Desnivell + 362 m, desnivell - 617 m
A 2/4 de 8 del matí, la Montse de Casa Mons ja ens té preparat l'esmorzar. I en acabat sortim d'un poble emboirat i sense una ànima pel carrer. L'única persona que trobem l'aprofitem per a què ens faci una foto a tots plegats.
L'etapa d'avui no té massa desnivell, només hem de tenir cura d'arribar als voltants de l'estació del tren d'Àger abans de les 13:30h, que és el moment on passa el tren que portarà al Joan i al Martí a Balaguer.
La boira no ens deixa veure la paret que tenim al davant del Montsec d'Àres, ni tampoc el pantà de Camarasa. Però de tant en tant sembla que la boira faci intents d'escampar-se i tenim l'oportunitat de veure la magnífica paret del Montsec des d'on es llencen els aficionats al parapent o a la delta.
Passem pel poble de l'Ametlla del Montsec i davant de l'Església del poble ens aturem a descansar en uns bancs de pedra que envolten una petita plaça.
Abans de l'hora prevista en Joan i el Martí poden prendre el corriol que els portarà fins a l'estació del tren, i la resta prosseguim fins la passarel·la que ens havia quedat pendent de visitar el dia anterior.
La passarel·la és un pont en desús per on passava l'antiga carretera. Ara és un lloc en declivi i sembla que no hi ha interès en que es vulgui visitar, ans contrari. Per arribar-hi trobem tota una muntanya de mobles vells que barren el pas.
Un cop vista la passarel·la en Víctor ens porta fins a Artesa de Segre per a què en Jose Mari pugui agafar el cotxe i anar a buscar al Joan i el Martí que l'esperen a Balaguer.
Dinem al restaurant Jorpers un menú excel·lent i a l'hora de pagar ens adonem que el José Mari no estava inclòs a la llista del grup de despeses. I allò que en un principi va semblar fàcil de solucionar, va esdevenir tot un seguit de wasaps, bizums, malentesos... que fins al dia següent, el Xavier ho va saber solucionar amb un full de càlcul que es guardarà per a la posteritat.
Fotos: https://photos.app.goo.gl/KfMosdVbMkQNu6wG8
Track:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/ager-passarella-del-noguera-ribagorca-193076057
Etapa 3 Hostal Roig - Passarel·la del Noguera Pallaresa
26/11/2024
Joan, Marc, Jose Mari, Martí, Xavier, Víctor i Octavi.
17,77 km. Desnivell + 630 m, desnivell - 1,385 m
El dia anterior ens trobem a Vilanova de Meià tots plegats. Hem arribar en dues tongades. Primer en Víctor, Xavier, Marc i Octavi. I després en Víctor ha anat a buscar en Joan, José Mari i Martí.
Hem dormit i sopat a Cal Cirera, que és un restaurant que té habitacions per als escaladors que acostumen a sovintejar aquestes contrades escalant les parets del Montsec de Rúbies.
De bon matí i després d'un bon esmorzar, en dos grups anem fins L'Hostal Roig on iniciem el tram del GR-1 del dia d'avui.
L'Hostal Roig és un antic hostal que durant la guerra del 36 va servir d'hospital per atendre els ferits del front que era a tocar. Actualment està en reformes per rehabilitar-lo, i segons els dos treballadors que vam trobar-hi, encara no sabien ells la finalitat de la seva restauració.
Just després de començar a caminar ja trobem restes de les antigues trinxeres, avui en dia totes cobertes de brossa, però que es poden resseguir en algun tram pel seu interior.
Durant alguns quilòmetres anem sempre per dintre del bosc i per una pista que de tant en tant et deixa entreveure la vall on hi ha el poble de Llimiana.
Quan arribem a la Portella Blanca per on havíem de baixar, en Joan ens engresca a prosseguir per la carena per gaudir de les vistes cap a l'embassament de Terradets. Des del pic Lo Peladet podem observar la part del Montsec d'Ares amb una espessa boira que està fixada a la seva part més baixa i ens impedeix veure el poble d'Àger.
Després de fer un petit àpat a dalt de la carena, tornem a la Portella Blanca i iniciem la davallada en direcció al poble abandonat de Rúbies. La baixada es fa una mica pesada perque les pedres que hi ha a més d'un ens fan caure amb el cul al terra en diverses ocasions.
El poble de Rúbies són quatre cases en estat ruïnós amb una capella que conserva en molt mal estat un petit altar i un cor.
La baixada continua, i passem per una antiga pedrera, on ja podem veure el pantà de Camarasa des d'una bona alçària. Tenim sort que en aquell moment la boira desapareix i el sol es reflecteix a l'aigua del pantà, donant-li una brillantor com si fos un mirall il·luminat.
En Víctor ens està esperant en un revolt del camí, i amb ell arribem a la passarel·la que travessa el final del Pantà de Camarasa amb la confluència del riu Noguera Pallaresa.
El track que portem de la federació, ens indica que el GR-1 passa per sobre de la passarel·la, però intentem acostar-nos i ens resulta del tot impossible anar-hi. Hi ha un fort pendent de pedres soltes i no ens atrevim a trepitjar-les.
Com que en Joan i el Martí, a l'endemà han d'agafar el tren a l'estació d'Àger, opten per continuar per la carretera fins a l'estació, i la resta anem amb el cotxe fins a Àger on tenim la casa que ens han llogat habitacions.
A Casa Mons ens relaxem i dutxem. I abans d'anar a sopar fem una volta del poble. No hi ha una ànima, tot està tancat i barrat però hi ha racons bonics.
La Montse, la mestressa de la casa, ens ha preparat un sopar molt bo i consistent, que fa les delícies de tots, i després, amb la panxa plena i una mica de vi, encetem una animada conversa sobre els afers urbanístics de Barcelona, no en debades, hi ha alguns membres de la colla que són antics treballadors de l'Ajuntament de Barcelona.
Fotos: https://photos.app.goo.gl/bcPwaZqmNVUMSmWR6
Track:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/gr-1-hostal-roig-passarella-del-noguera-pallaresa-193005888
Etapa 2 Àger - Corçà
15/04/24
Xavier, Joan, Jordi, Martí, i Octavi
8,83 km
Amb una rigorosa puntualitat a 2/4 de 9 del matí, ja estem tots cinc a la cantonada de Mallorca/Urgell. Carreguem la furgo i comencem el trajecte cap a Balaguer on ens aturem a comprar el menjar del sopar i l’esmorzar del dia següent.
Al Carrefour de Balaguer ens organitzem per omplir el carro de totes les viandes necessàries, especialment per fer uns macarrons que el Xavier es va quedar amb les ganes de tastar quan vam fer la volta a Menorca, concretament a Cala Galdana.
Amb el cotxe carregat arribem a l’apartament de Corçà i deixem tot rel menjar i algunes coses de la motxilla que no haurem de menester fins la nit.
Tenim l’agradable sorpresa que l’apartament “La Pertusa” disposa de tot els elements per fer-nos l’estada molt còmoda. Jo comparteixo habitació amb el Jordi, però la resta tenen cadascú una habitació per a ell.
Un cop distribuïdes les habitacions, tornem al cotxe i anem a dinar a Àger. En Joan i el Martí s’entaulen en un restaurant i l’amo no ens deixa que la resta ens prenem una beguda, pel que ens anem a menjar l’entrepà a un banc proper.
Un cop dinats, comencen el GR-1. Tot discorre de la forma més previsible fins que el Jordi, que havia estrenat sola de les sabates, rellisca i es torça el genoll. Arriba fins hi tot a marejar-se. L’estirem al terra i a poc a poc va recuperant el color fins que es recupera, però la cama li fa mal i continua caminant però completament coix.
Arribats a l’apartament descansem i ens dutxem. Al Jordi li apliquem una mica de gel al genoll per tal que es desinflami i es pren una pastilla que li dona en Joan.
Mentre el Jordi descansa, la resta pugem fins a unes ruïnes d’un castell que hi ha a dalt del poble. Aquella hora del capvespre, quan el sol està baix, la llum que fa és del tot captivadora.
Tornant de la volta ens posem a fer el sopar, mentre uns paren la taula (Martí) altres fem els macarrons ( Octavi i Xavier d’ajudant) el Jordi fa l’amanida i el Joan tasta i supervisa que el macarrons estiguin al seu punt de textura i de sal.
El sopar resulta del tot exquisit, a més, cadascú s’ha comprat els postres que més els agrada, i la vetllada s’acaba mirant una estona la tele.
Fotos: https://photos.app.goo.gl/nsn35W7vscSXaCht5
https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/gr-1-ager-corca-167487216
Etapa 1 Corçà - El Pont de Montanyana
16/04/24
Xavier, Joan, Jordi, Martí, i Octavi19,68 km
De bon matí, a les 7 en punt. Ens llevem i tenim la mala notícia que el Jordi no es veu en cor de continuar la travessa pel dolor que li fa el genoll.
Decidim que el millor és que es quedi a l’apartament i que un taxi (l’Alex), el mateix que ens recollirà al final de l’etapa, el porti fina a Àger on tenim el cotxe.
Esmorzem de tot allò que hem comprat el dia anterior, ens fem algun entrepà per fer un mos a mig camí i deixem al Jordi sol a la casa. Una mica més tard, ell mateix truca a la mestressa de l’apartament (l’Eva) i li diu que, si no li fa res, es queda fins el migdia, i cap problema.
A les 9h. comencem a caminar en direcció a Congost del Mont-rebei. Feia anys que hi vam anar amb la colla però sempre hi ha el bon record que et fa venir amb ganes de tornar a gaudir d’aquest congost tan especial.
L’aproximació és una mica llarga. Veiem l’ermita de La Pertusa, la que dona nom a l’apartament on hem estat. Passem pel Mas de Carlets en molt mal estat. Diuen que l’estan restaurant però no està en massa bones condicions.
I finalment arribem al Congost. Jo tenia la sensació que el pas era més ample, però per contra, ara hi ha instal·lat un cable arran de la paret que et proporciona seguretat.
És una llàstima que les aigües del Pantà de Canelles, degut a la sequera, no arribin fins el congost, l’espectacle hagués estat espectacular, però ens hem de conformar veient que les darreres pluges fan que el riu baixi amb un cert cabal. La qual cosa ens fa pensar que pot ser que es torni a omplir ni que sigui mínimament.
Durant el pas del congost ens fem un munt de fotos i al final, per acabar-ho de rematar, tenim el pas del Pont Penjat del Mont-rebei.
Sortim del congost i fem una bona part de la caminada per una carretera que passen molts pocs cotxes fins que arribem al Pont de Montanyana. Aquí ens trobem que tots els restaurants s’han posat d’acord en tancar els dimarts i sort que trobem un venedor envolant que ens ven alguna peca de fruita.
Davant de la Fonda Isidro ens prenen una cervesa que la senyora de la fonda ens ven quasi d’amagat i fins que no ve a buscar-nos el taxi ens relaxem i prenem la fresca.
Puntualment el taxi ens recull i ens porta a Àger on ens espera el Jordi per tornar cap a casa. A les Avellanes ens aturem a fer un cafè i la tornada es fa ràpida fins que entrem per la Diagonal a Barcelona i llavors podem constatar els inconvenients de transitar pe la ciutat en cotxe.
A l’estació de Sants es buida el cotxe i cadascú reprèn el camí de casa seva.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada